Dissabte, 22 De Juliol De 2017
Carrer Major, 10 25718 Alàs i Cerc, Alàs i Cerc - 25718
Telèfon: 973 352054 Fax: 973 352054

Història

Presentació del Muncipi

Foto

El municipi d'Alàs i Cerc s'estén des de la ribera del Segre fins a la carena de la serra del Cadí, on el terme assoleix la seva màxima altitud al Cap de la Collada Verda (2.439 m). A llevant, arriba fins al riu de Vilanova i a ponent es tanca a la vall de la Bastida. Solquen el territori els barrancs de Banat, Culebret, Bell-lloc i Cerc, a més del rec de l'Olla i Segalers. Al terme hi trobarem des dels extensos prats de pastura de les terres vora Segre fins als boscos de pins de la vall de la Molina de Lletó. Actualment podem arribar a tots els nuclis habitats del terme per carretera asfaltada. També es pot accedir, per pistes de muntanya, al despoblat de Lletó.

Presentació i situació (extret de l'Enciclopèdia Catalana)

Foto

El terme municipal d'Alàs i Cerc, de 57,1 km2, es creà1'any 1970 quan al terme tradicional d'Alàs, d'una extensió de 4,3 km2, li fou annexat el fins llavors municipi de Cerc (escrit antigament Sere), forca més extens, amb 52,8 km2. El municipi és situat a l'E del cap comarcal, a la riba esquena del Segre. Limita al N amb Estamariu, a l'E amb Arséguel i Cava, al S amb Lavansa i Fornols, a l'W amb el Pla de Sant Tirs i al NW amb la Seu d'Urgell. Dins el terme d'Alàs i Cerc hi ha el petit enclavament de Bell-lloc, que pertany al municipi de la Seu d'Urgell i que es troba als primers contraforts del Cadí. El Segre li fa de límit natural pel N; únicament a la dreta del riu hi ha un petit bocí de terres que correspon a 1'antic terme de Torres, incorporat des de mitjan segle XIX al d'Alàs. El termenal, per llevant, remunta la riba dreta del riu de Vilanova passant pel roc de la Gralla i el roc del Moixol i continua aigua amunt el curs del torrent de la Molina fins a arribar a la carena de la serra de Cadí, que fa de límit per migdia des de ponent de la Torre de Cadí passant pel portell de Cadí i el cap de la Fesa (2 391 m). Davallant de la serra de Cadí, el termenal passa pel coll de Pradell i segueix per la serra de Sant Salvador i per la partida de Font freda, passa a migdia del roc de Carbassa, travessa el barranc dels Reguers, el torrent del Bufot i el de Sagàs i arriba a la roca de la Dona. Des d'aquest punt el límit de ponent segueix la capçalera del riu de Casanoves per la riba esquerra fins a creuar-lo a 1'altura del pui de la Bastida (l 309 m), i ressegueix la carena de la serra de la Bastida fins al turó de Porredon (l 123 m). En aquest punt el termenal pren direcció NE i abans d'arribar al Segre creua el curs del barranc de la Bastida i el del nu de Les terres d'Alàs i Cerc son, en part, al peu de la serra de Cadí i els seus contraforts septentrionals. D'aquest muntanyam davallen les aigües que drenen el terme, un conjunt de petites valls paral•leles tributàries del Segre per 1'esquerra. Hom destaca de llevant a ponent: el nu de Vilanova, que a la capçalera rep les aigües del torrent de la Bena, de la Molina, el Torrent Gran i el dels Mosquits; el torrent de Banat; el torrent de Santmiquel; el de Bell-lloc, que rep en capçalera les aigües del barranc d'0rtedó; el riu de Cerc, que desguassa ja dins les terres de la Seu d'Urgell, i que és format a la capçalera pel torrent de Toscarre i el barranc de la Fou; i el barranc de la Bastida, que també vessa al Segre dins el municipi de la Seu d'Urgell, i és format a la capçalera pel barranc dels Reguers i el torrent del Burot. El terme compren, a més del poble d'Alàs, cap del municipi els pobles de Torres d'Alàs, Cerc, Ortedó, la Bastida d'Hortons, el Ges, Vilanova de Banat, el llogaret de Lletó i diversos santuaris i masies esparsos arreu. Al poble d'Alàs s'arriba per una carretera local que parteix de la comarcal de la Seu a Puigcerdà. També hi porta per 1'esquerra del Segre un camí que prové de la Seu També des de la Seu surt una altra carretera local que mena a Cerc, Ortedo i Vilanova de Banat. Des d'aquesta carretera surt un camí que porta al Ges. Per a arribar a altres pobles hi ha camins forestals.

El romànic

Foto

Els monuments romànics més interessants són l'església de la Mare de Déu de les Peces, situada dalt d'un turó que domina el poble d'Alàs, i la de Sant Just i Sant Pastor, a Cerc, a més de l'esglesiola de Sant Romà de Banat, de propietat particular. El contrapunt al romànic el posa la capella de Sant Antoni, d'estil modernista, prop de Cerc.

Història (extret de l'Enciclopèdia Catalana)

Segons Coromines, el topònim Alàs prové d'una forma bascoide pre-romana. Moll, en canvi, pensa que és probable que derivi d'un nom gentilici cèltic, Alacius. El lloc fou documentat en Carta de consagració de la catedral d'Urgell, on apareix en la forma Alasso. Una altra citació antiga és la del 878, any que s’efectuà una permuta de terres subtus villa Elasso. Les altres mencions d'Alàs documentades al segle X en parlen sempre com a vila (villa Elasso). L'any 979 els marmessors del vescomte d'0sona Guadall (que era germà del bisbe Guisad d'Urgell), entre els quals la seva muller Er-metruit, donaren a 1'Església d'Urgell 1'alou que el dit vescomte tenia a la vila d'Alàs. L'església de Sant Esteve d'Alàs, amb les esglésies sufragaries i els alous que posseïa, fou donada el 988 al bisbe i als canonges de la Seu pel comte Borrell II. El bisbe Sal•la d'Urgell, pel seu testament del 1003, deixà a Santa Maria d'Urgell un alou a Alàs que li havia pervingut dels seus parents. Totes aquestes donacions son a 1'origen de la senyoria que el bisbe i el capitol d'Urgell posseïren a Alàs, senyoria i jurisdicció que conservaren fins a la desamortització del segle XIX. Les jurisdiccions dels diferents pobles del municipi pretengueren a diverses mans. Cerc, el Ges i Artedo foren del capitol de la catedral d'Urgell. La Bastida d'Hortons, dels vescomtes de Castellbò, dins el quarter de Castellciutat, però pel pariatge del 1278 permutaren el lloc amb el bisbe d'Urgell; el 1595 encara pertanyia al bisbe i al capitol, però posteriorment pervingué a la corona (ho era ja a la primeria del segle XVIII). Els llocs de Banat i de Vilanova de Banat foren dels Pinos.

Cercador

Ajuntament
Totes les administracions

Destacats

Mapa Web