Cap als volts del 1843, quan encara no hi havia estat incorporat el poble i el terme de Torres, a Alàs hi havia 500 jornals, dels quals es conreaven 30 de primera qualitat 180 de segona i 50 de tercera. El Segre, mitjançant el canal de 1'Olla, permetia que algunes terres es reguessin i hom passava per una palanca de tusta, inservible en temps d'avingudes, la qual cosa obligava a passar el riu a gual. S'hi produïa blat, sègol, ordi, llegums vi i fruites, entre les quals es distingien, per la seva abundància i gust excel•lent, les pomes i les peres. Es criava bestiar de llana, boví i porcí. També al segle XIX, a 1'antic terme de Cerc es produïa blat sègol, llegums, patates, ordi, poc vi i fusta per a la construcció i per a llenya. Hi havia excel•lents pastures i bestiar boví, de llana, porcí i caprí i es caçaven perdius, llebres i conills. Actualment les terres de la vall son regades pel rec del Salit que pren aigua del Segre i arriba fins a la Seu per la sèquia del Moll, i el canal de 1'Olla i Segalers es el que rega més extensió de terme. La font del Poble, a migdia, sota Sant Miquel, s'usa també per a regar. El marge dret del Segre és regat pel rec del Sola. L'economia es bàsicament agrícola i ramadera. Al regadiu trobem prats regats, alfals, hortalisses, arbres fruiters i patates, i a secà, cereals. Però el conreu que ha pres més volada és el farratge per al bestiar boví, tot i que també s'aprofiten grans extensions de pasturatges naturals. La producció de llet es ven a la Cooperativa de la Seu i constitueix la base més notable de 1'eco-nomia La terra és molt repartida i conreada pels propietaris El 1989 hom censava un total de 63 explotacions, 101 ha de terres llaurades, 549 ha de pastures permanents, 2 250 ha de terreny forestal 11 500 ha dedicades a altre us. Pel que fa al bestiar, hom comptabilitzava l 210 caps de bovins, 638 caps d'ovins, 10 caps de cabrum, 187 conilles mares, 92 caps de porcins, 20 rucs i 4 equins