Cap als volts del 1843, quan encara no hi havia estat incorporat el
poble i el terme de Torres, a Alàs hi havia 500 jornals, dels quals
es conreaven 30 de primera qualitat 180 de segona i 50 de tercera.
El Segre, mitjançant el canal de 1'Olla, permetia que algunes
terres es reguessin i hom passava per una palanca de tusta,
inservible en temps d'avingudes, la qual cosa obligava a passar el
riu a gual. S'hi produïa blat, sègol, ordi, llegums vi i fruites,
entre les quals es distingien, per la seva abundància i gust
excel•lent, les pomes i les peres. Es criava bestiar de llana, boví
i porcí. També al segle XIX, a 1'antic terme de Cerc es produïa
blat sègol, llegums, patates, ordi, poc vi i fusta per a la
construcció i per a llenya. Hi havia excel•lents pastures i bestiar
boví, de llana, porcí i caprí i es caçaven perdius, llebres i
conills. Actualment les terres de la vall son regades pel rec del
Salit que pren aigua del Segre i arriba fins a la Seu per la sèquia
del Moll, i el canal de 1'Olla i Segalers es el que rega més
extensió de terme. La font del Poble, a migdia, sota Sant Miquel,
s'usa també per a regar. El marge dret del Segre és regat pel rec
del Sola. L'economia es bàsicament agrícola i ramadera. Al regadiu
trobem prats regats, alfals, hortalisses, arbres fruiters i
patates, i a secà, cereals. Però el conreu que ha pres més volada
és el farratge per al bestiar boví, tot i que també s'aprofiten
grans extensions de pasturatges naturals. La producció de llet es
ven a la Cooperativa de la Seu i constitueix la base més notable de
1'eco-nomia La terra és molt repartida i conreada pels propietaris
El 1989 hom censava un total de 63 explotacions, 101 ha de terres
llaurades, 549 ha de pastures permanents, 2 250 ha de terreny
forestal 11 500 ha dedicades a altre us. Pel que fa al bestiar, hom
comptabilitzava l 210 caps de bovins, 638 caps d'ovins, 10 caps de
cabrum, 187 conilles mares, 92 caps de porcins, 20 rucs i 4 equins