El municipi d'Alàs i Cerc s'estén des de la ribera del Segre fins a la carena de la serra del Cadí, on el terme assoleix la seva màxima altitud al Cap de la Collada Verda (2.439 m). A llevant, arriba fins al riu de Vilanova i a ponent es tanca a la vall de la Bastida. Solquen el territori els barrancs de Banat, Culebret, Bell-lloc i Cerc, a més del rec de l'Olla i Segalers. Al terme hi trobarem des dels extensos prats de pastura de les terres vora Segre fins als boscos de pins de la vall de la Molina de Lletó. Actualment podem arribar a tots els nuclis habitats del terme per carretera asfaltada. També es pot accedir, per pistes de muntanya, al despoblat de Lletó.

Terme municipal

El terme municipal d'Alàs i Cerc, de 57,1 km2, es creà1'any 1970 quan al terme tradicional d'Alàs, d'una extensió de 4,3 km2, li fou annexat el fins llavors municipi de Cerc (escrit antigament Sere), forca més extens, amb 52,8 km2. El municipi és situat a l'E del cap comarcal, a la riba esquena del Segre. Limita al N amb Estamariu, a l'E amb Arséguel i Cava, al S amb Lavansa i Fornols, a l'W amb el Pla de Sant Tirs i al NW amb la Seu d'Urgell. Dins el terme d'Alàs i Cerc hi ha el petit enclavament de Bell-lloc, que pertany al municipi de la Seu d'Urgell i que es troba als primers contraforts del Cadí. El Segre li fa de límit natural pel N; únicament a la dreta del riu hi ha un petit bocí de terres que correspon a 1'antic terme de Torres, incorporat des de mitjan segle XIX al d'Alàs. El termenal, per llevant, remunta la riba dreta del riu de Vilanova passant pel roc de la Gralla i el roc del Moixol i continua aigua amunt el curs del torrent de la Molina fins a arribar a la carena de la serra de Cadí, que fa de límit per migdia des de ponent de la Torre de Cadí passant pel portell de Cadí i el cap de la Fesa (2 391 m). Davallant de la serra de Cadí, el termenal passa pel coll de Pradell i segueix per la serra de Sant Salvador i per la partida de Font freda, passa a migdia del roc de Carbassa, travessa el barranc dels Reguers, el torrent del Bufot i el de Sagàs i arriba a la roca de la Dona. Des d'aquest punt el límit de ponent segueix la capçalera del riu de Casanoves per la riba esquerra fins a creuar-lo a 1'altura del pui de la Bastida (l 309 m), i ressegueix la carena de la serra de la Bastida fins al turó de Porredon (l 123 m). En aquest punt el termenal pren direcció NE i abans d'arribar al Segre creua el curs del barranc de la Bastida i el del nu de Les terres d'Alàs i Cerc son, en part, al peu de la serra de Cadí i els seus contraforts septentrionals. D'aquest muntanyam davallen les aigües que drenen el terme, un conjunt de petites valls paral•leles tributàries del Segre per 1'esquerra. Hom destaca de llevant a ponent: el nu de Vilanova, que a la capçalera rep les aigües del torrent de la Bena, de la Molina, el Torrent Gran i el dels Mosquits; el torrent de Banat; el torrent de Santmiquel; el de Bell-lloc, que rep en capçalera les aigües del barranc d'0rtedó; el riu de Cerc, que desguassa ja dins les terres de la Seu d'Urgell, i que és format a la capçalera pel torrent de Toscarre i el barranc de la Fou; i el barranc de la Bastida, que també vessa al Segre dins el municipi de la Seu d'Urgell, i és format a la capçalera pel barranc dels Reguers i el torrent del Burot. El terme compren, a més del poble d'Alàs, cap del municipi els pobles de Torres d'Alàs, Cerc, Ortedó, la Bastida d'Hortons, el Ges, Vilanova de Banat, el llogaret de Lletó i diversos santuaris i masies esparsos arreu. Al poble d'Alàs s'arriba per una carretera local que parteix de la comarcal de la Seu a Puigcerdà. També hi porta per 1'esquerra del Segre un camí que prové de la Seu També des de la Seu surt una altra carretera local que mena a Cerc, Ortedo i Vilanova de Banat. Des d'aquesta carretera surt un camí que porta al Ges. Per a arribar a altres pobles hi ha camins forestals.

 Topònim